logo

La campanya que hem escollit va ser duta a terme l’abril de 2015, és a dir, que és relativament recent, tot i que la polèmica remonta a l’abril de 2014, quan el Diccionari de la Llengua Espanyola publica la seva 23ª edició, on s’accepta trapacero com a definicó de gitano.

La campanya

L’òrgan executor de la campanya Yo no soy trapacero va ser un conjunt d’entitats que formen el Consell Estatal del Poble Gitano. El seu objectiu principal era que la Real Academia Española (RAE) canviés la cinquena acceptació del terme gitano del seu diccionari, considerada per ells discriminatòria. De forma indirecta, per tant, era una manera de lluitar en defensa els drets d’igualtat i anar en contra de la discriminació cultural.

La iniciativa consistia en la difusió d’un vídeo, així com el repartiment de cartells, pins i punts de llibre amb el lema: “Una definició discriminatòria genera discriminació”. D’aquesta manera, es volia crear una sensibilització popular, que ajudés a agilitzar el procés.

L’esmentat vídeo va ser l’objecte principal de la campanya. Va ser produït i editat per Cadena Ser, una de les emissores de ràdio més antigues d‘Espanya, que compta amb el major nombre d’emissores a arreu del país. Fent-se públic a Facebook, Twitter i Youtube el 8 d’abril de l’any passat, el dia internacional del poble gitano, per la Fundació Secretariat Gitano, es va fer viral en pocs dies. Actualment el vídeo compta amb gairebé un milió de reproduccions. El mateix vídeo va ser enviat directament als acadèmics de la Real Acadèmia Espanyola, per captar la seva atenció i fer-los reflexionar sobre el polèmic tema.

Un altre material utilitzat en relació amb el vídeo van ser els hashtags o paraules clau #Yonosoytrapacero i #Yonosoytrapacera.

Anàlisi de la campanya

Tal com es pot observar, durant la reproducció del vídeo diferents nens i nens de raça gitana són convidats a llegir la definició de la paraula gitano al diccionari de la RAE. Durant el procés, els infants paren compte que el diccionari defineix la persona gitana com un trapacero. Davant el desconeixement d’aquesta paraula, els nens la busquen al mateix diccionari i s’adonen que la definició de gitano és falsa i amenaçant, la qual el caracteritza com un estafador i una persona de la que ningú es pot fiar.

El començament de l’audiovisual és com el d’anuncis que es veuen diàriament a la televisió o a Internet, que permet la presentació dels nens que participen en el projecte. Es pot veure com aquests nens tenen les mateixes il·lusions i desitjos que qualsevol altre nen no gitano. Aquí comença el trencament d’estereotips: la igualtat entre diferents races. A més a més, quan es demana als infants que busquin la paraula al diccionari, també es trenca un estereotip, ja que es demostra que els nens del poble gitano aprenen a l’escola i saben aplicar allò après. L’estereotip que afirma que els gitanos no s’interessen en l’educació, per tant, queda trencat al veure com aquests nens saben buscar al diccionari.

Tot i que s’intenta demostrar l’aprenentatge del poble gitano, a la següent infografia (⅓ parts de la infografia original) es veu que “només el 15% de la població europea gitana acaba els estudis de secundària”. A més a més, al Quart Informe sobre Espanya, publicat per la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància, l’any 2011, s’exposa que “segueix havent-hi un ampli marge per a la manipulació. La ECRI ha rebut informes constants de l’existència d’escoles “gueto” de nens immigrants o gitanos en algunes parts del país, i de pràctiques discriminatòries en el procés d’admissió, que permeten als col·legis concertats seleccionar els alumnes.”. Per tant, es pot afirmar que aquest fet no és causa d’un desinterès dels nens gitanos per aprendre, sinó que tot i les males circumstàncies en les que es troben seguir estudiant, les pròpies escoles discriminen les seves admissions. Per contrastar, en el vídeo es mostra com els nens mostren un clar interès en conèixer més paraules, la qual cosa han après a l’escola.

info1

Font: http://www.observatorioproxi.org/index.php/informate/infografias/item/185-la-poblacion-gitana-y-las-cifras-de-la-vergueenza.

Un cop buscada la paraula trapacero, un nen diu que ell no és un estafador, “porqué también otras personas pueden hacer eso”. Aquí es demostra el trencament d’un tercer estereotip: el fet que molta gent pensi que només individus de pobles immigrants poden crear conflictes i enganyar a la gent.  Un estereotip actualment molt marcat en la societat del primer món, que rep immigrants diàriament i els veu com una amenaça a la pròpia seguretat, només pel fet de ser d’un indret diferent. En el vídeo es crea controvèrsia amb l’estereotip a través d’aquestes paraules pronunciades per un nen, que tot i ser molt jove s’adona del prejudici i injustícia que s’estableix a la definició del diccionari. Tal com es mostra a una altra part d’aquesta infografia, “al 40% de la població espanyola no li agradaria tenir una família gitana com a veí”.

info2

Font: http://www.observatorioproxi.org/index.php/informate/infografias/item/185-la-poblacion-gitana-y-las-cifras-de-la-vergueenza.

La reproducció segueix avançant i els nens es desanimen, veient-se implicats i definits amb una mala imatge: “No me gusta que digan eso en el diccionario”, “No me parece justo”, “Esto es una mentira”; mentre d’altres s’enfaden: “Me están insultando”. En aquest moment del vídeo es demostra que els gitanos no es veuen a ells mateixos com a persones dolentes que generen conflictes, sinó que s’imaginen com una persona més, amb els seus propis defectes i virtuts. Es vol remarcar l’estereotip unidireccional, establit de la població resident cap als gitanos i immigrants, que pensen que només aquestes persones generen conflictes. Tal com es mostra al següent gràfic, obtingut de l’informe anual 2016 de la Fundación Secretariado Gitano, Discriminación y comunidad gitana, els gitanos reben, en més o menys mesura, discriminació a totes les etapes de la vida, Per tant, ens trobem davant d’un cas important de discriminació.grafic

Font: http://www.gitanos.org/publicaciones/discriminacion16/#

A la campanya, es tracta de manera contrària, ja que es mostra el fet que molts gitanos no entenen perquè ells són caracteritzats d’aquesta manera i una persona que no és del seu poble no. D’aquesta manera, s’intenta tractar el patró marcat sobre aquesta part de la població, que es veu afectada per una visió negativa que no permet la plena integració dels seus individus.

A continuació una nena exclama “Yo no soy trapacera”. Després d’això, tots els infants agafen cartells on s’ha escrit #yonosoytrapacero, en el cas dels nens, i #yonosoytrapacera, en el cas de les nenes. Aquests missatges intenten difondre l’objectiu clar de la campanya: trencar l’estereotip que caracteritza els gitanos com a persones malintencionades.

Finalment, apareix l’eslògan de la campanya: “Una definición discriminatoria genera discriminación”. Aquesta frase intenta que la gent s’adoni de la importància de trencar amb aquests estereotips, anteriorment esmentats, ja que són la base de la discriminació.

La campanya va comptar amb un gran ressò a les xarxes socials on es va fer pública la gravació, i va arribar als mitjans de comunicació, principalment a la premsa. Grans diaris com  El Periódico, El Mundo o El País van comunicar el moviment en les seves versions en paper i online. Tanmateix, el poble gitano no va tenir la resposta que esperaven quan la RAE va respondre a la campanya dient: “No tenim intenció de modificar res perquè es la societat la que utilitza el terme gitano associat a qui estafa o enganya, i nosaltres no som responsables d’això. Ens limitem a reproduir el que parla la gent al carrer”.

Finalment, després de 6 mesos des del llançament de la campanya i una intensa lluita judicial, la RAE va canviar l’acceptació de gitano com a trapacero en la versió online del diccionari, i es va comprometre a fer el mateix en les següents edicions en paper. La modificació consistia en la incorporació d’una nota en la versió online, que advertia que aquella acceptació era “ofensiva i discriminatòria”.Tot i que no era això el que es demanava, la Fundació Secretariado Gitano considera que en aquest canvi hi ha una gran millora. Tot i així, segueix pensant que “ hagués sigut més senzill eliminar directament aquella acceptació”.

La organització representativa del poble gitano, segueix demanant més consideració i respecte per part de la  institució responsable de la regulació de la llengua castellana. És per això que, durant el 2016, està duent a terme una altra campanya que demana “Un tracte digne al poble gitano en els mitjans de comunicació” i s’utilitza el hashtag #TeleBasuraNoEsRealidad. Esperem que l’actual iniciativa tingui el mateix o millor èxit que va tenir la campanya analitzada.

Una definició discriminatòria genera discriminació.

Conclusions

Com a conclusió, podem afirmar que la institució executora va saber prendre molt bones decisions per dur a terme el conjunt de la campanya. Sense el suport d’aquest subjecte executor la campanya no hagués tingut el mateix impacte. Va ser molt rellevant la creació d’una sensibilització general, no només perquè s’agilitzes el procés per canviar l’acceptació del mot, sinó també per trencar amb estereotips que la societat associa molt estretament al poble gitano, creant d’aquesta forma una discriminació injusta. Tots aquests estereotips provenen d’altre èpoques més antigues, és per això que actualment no estan igual de remarcats que anys enrere. Tot i així, el poble gitano segueix sent discriminat en gran mesura i, per això, seria convenient seguir duent a terme campanyes d’aquest tipus.

trapaceros.jpg


Referències bibliogràfiques

Council of Europe (2011) CUARTO INFORME SOBRE ESPAÑA. http://www.cje.org/descargas/cje3138.pdf.
Fundación Secretariado Gitano (2016a) Discriminación y comunidad gitana.
http://www.gitanos.org/publicaciones/discriminacion16/#.
Diagnóstico social de la comunidad gitana en España un análisis contrastado de la Encuesta del CIS a Hogares de Población Gitana 2007 (2011)
http://www.msssi.gob.es/ssi/familiasInfancia/inclusionSocial/poblacionGitana/docs/diagnosticosocial_autores.pdf.

 

Advertisements