Primer de tot, calma. No apareixerà Triki ni cap personatge de “Barrio Sésamo” durant l’escrit. Hem vingut a parlar de la campanya publicitària de les galetes Príncipe, anomenada “L’heroi que porten dins”, produïda per l’empresa alimentària LU (una marca en propietat de la companyia estatunidenca Mondeléz) i publicada per televisió i Internet.

La trama de l’anunci -com podeu veure al vídeo- presenta una obra de teatre infantil on es representa la típica escena de “príncep salva a princesa de drac”. Però l’espot dóna un tomb quan la princesa marxa. El nen la va a buscar i li ofereix una galeta, amb la qual cosa aconsegueix que torni a escena amb una espasa i ella mateixa es defensi del drac.

No cal parar-se a analitzar detingudament aquest breu tall publicitari per adonar-se que intenta transmetre un missatge més enllà de promocionar un producte. En un primer moment, l’escena desprèn una bafarada de feminisme, tota ella envoltada per una atmosfera de progressisme i reivindicació. No obstant això, deixant de banda les primeres impressions, estem certament parlant d’un anunci feminista? Un anunci vertaderament reivindicatiu? Què entenem per feminisme?

El feminisme com a tal es defineix com el moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes, promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres i que comprèn el conjunt de teories que al llarg del temps fonamenten la lluita de les dones a favor de l’emancipació, com a mínim -segons la definició oficial de l’Institut d’Estudis Catalans-. Sembla evident que la concepció del feminisme actual, tot i que radica de la definició estàndard de feminisme, s’allunya força del feminisme de les dècades passades i, al mateix temps, genera diverses percepcions sobre el mateix suscitant diferents models i concepcions del feminisme que provoquen que l’espot es pugui interpretar de diverses maneres.

A primera vista, sembla clar que l’espot promou un ideal feminista posant al mateix nivell nen i nena, nena i nen, amb el simbolisme del príncep, la princesa i el drac. Una escena com aquesta, tant recurrent a la literatura tradicional de la gran majoria de societats a escala mundial (Sant Jordi i el Drac, sense anar massa lluny) que evidencia el masclisme que governa en aquests col·lectius.

Volent trencar els esquemes del príncep valerós que salva la princesa, la marca de galetes Príncipe (al mateix temps que juga amb el nom del producte i el contingut de l’obra de teatre representada l’anunci) organitza una escena on la princesa és capaç de defensar-se tota sola.

Des del punt de vista social, és fàcil veure com se’ns presenta un anunci que, com ja comença a ser comú, reivindica els ideals feministes mitjançant una figura femenina que trenca els rols de gènere preestablerts capgirant un tòpic social. En aquest cas, és la nena la que desfà l’ordre establert de l’obra de teatre per assumir ella mateixa el rol protagonista, el rol masculí. És una metàfora de la lluita per la igualtat de condicions i d’oportunitats que viu la dona en el seu dia a dia. Però això és molt fàcil de veure. Tanmateix, hi ha altres coses que estan més amagades i que diuen més sobre la nostra societat en pocs segons que l’anunci sencer.

Si ho analitzem detingudament, la princesa abandona l’escenari davant la impossibilitat de participar activament en la derrota del drac. Ell, en una exhibició de cavallerositat, la va a buscar i l’anima a tornar oferint-li una galeta Príncipe. Això la convenç no només de tornar, sinó de vestir-se pel combat i rellevar el seu company masculí en la batalla contra el drac, en la que ella resulta victoriosa.

D’aquí es poden extreure algunes idees que fan pensar que involuntàriament -o no- aquest anunci no és tan feminista com sembla. En aquest anunci, com a tants d’altres, s’hi amaga un monstre. El monstre de les galetes.

nen.png És la figura masculina la que dóna les galetes, i són les galetes les que atorguen els valors (com la confiança i l’autosuficiència) a la figura femenina perquè aconsegueixi el seu objectiu. Llavors, cal que l’home doni permís a la dona perquè ella pugui fer alguna cosa? Segons l’ideal feminista no, però segons aquest anunci sí. Sense l’home, que posseeix el poder, la dona no floreix. I no només això, sinó que a sobre la figura masculina es veu exaltada per tenir la brillant idea de donar igualtat d’oportunitats a la figura femenina. En conseqüència, l’anunci dóna a entendre que és una decisió de l’home que la dona s’alliberi de la repressió masculina, per tant no és un dret femení, sinó una elecció masculina.

Un altre aspecte, aquest no tan amagat com l’anterior, és el masclisme que rau en el fet que el valor elogiat és aquell que trobem al rol de l’home. Allò que es valora és que la princesa es disfressi de príncep -literalment- per actuar com un príncep, i no que actuï com una princesa que és capaç de matar un drac. Per tant, el que suggereix l’anunci és que per vèncer t’has de comportar com un home.

Però, filant més prim, ens adonem que fins i tot nosaltres, els autors de l’article, hem caigut en la trampa del masclisme. Si no fixeu-vos en l’última frase del paràgraf anterior “el que suggereix l’anunci és que per vèncer t’has de comportar com un home”. Per què el fet de posar-se un escut i lluitar, i els valors de valentia, coratge, confiança, són valors associats al rol d’home? Sembla que està gravat a foc sobre les nostres ments que determinats valors vagin associats a un gènere o altre, en comptes de no generalitzar i associar valors a cada persona en concret.

Així doncs, aquestes idees que hem exposat sobre l’anunci fan qüestionar-nos el següent: La concepció del feminisme actual és la d’un fals feminisme on la dona és una dona “lliure” i allunyada dels masclismes quan aconsegueix adoptar un rol masculí i deixar de banda el femení? Quin és el veritable feminisme?

És per això que aquest espot és una alarma que ens ha de fer obrir els ulls davant la flagrant desigualtat que pateix la nostra societat. El fet que, involuntàriament, es donin per bones idees que en el fons provenen del masclisme denota que el que està socialment acceptat és que l’home estigui per sobre la dona i tot el que surti de la norma és una sorpresa. En conclusió, això es fa veure que el monstre segueix viu, amagat, però viu.

I està tan viu que es pot demostrar amb dades. El Centre d’Investigacions Sociològiques va elaborar un estudi, la MACROENCUESTA DE VIOLENCIA CONTRA LA MUJER (2014), on van consultar a 10.000 dones espanyoles, i on ens mostra resultats molt significatius.

cis.png

Les 5 preguntes anteriors van ser contestades per les 3.680 dones que van dir que tenien o havien tingut una parella, i les respostes són inquietants. 

Hi ha moltes dones que pateixen agressions per part de les seves parelles. Aquí només mostren les agressions psicològiques, però a continuació d’aquestes venen les agressions físiques, i fins i tot la mort. Tal com ens mostra l’Institut d’Estadística Nacional, les vícitmes mortals per violència de gènere s’han mantingut durant els últims anys.

ine-2

I la desigualtat de gèneres no només es troba en les relacions personals, també la trobem en les relacions laborals, on el desequilibri (salarial, per exemple) és flagrant i inacceptable. Vegeu si no les dades de remuneració publicades per l’Instituto Nacional de Estadística:

ine 1.png

Tot això ens fa veure que, tal com pensàvem, el masclisme, encara que sembli que està ocult, segueix arrelat a la societat espanyola. Arribarà un dia on no caldrà reivindicar la figura masculina ni femenina -i molt menys cometre l’error de tenir l’efecte contrari en l’execució-. Tanmateix aquest dia no ha arribat i, pel que sembla, tampoc és a prop.

Advertisements