Què entenem per felicitat? Fins a quin punt és manipulable el concepte? On es troba el límit entre el desitjat i el desitjable? Sabem qui som o som aquells que volen que siguem? Si per ser feliços necessitem la tecnologia, aquells que no hi poden accedir, queden al marge?

Si bé Aristòtil exposava que l’ésser humà necessita la seva pròpia naturalesa per accedir al major bé -la eudaimonia (felicitat)-, és a dir, que requereix del seu intel·lecte o raó, avui en dia els mitjans de comunicació, juntament amb la publicitat, estan contribuint a delegar el concepte de felicitat a un conjunt de factors externs a nosaltres.

És a través de la mateixa publicitat, que s’intenta imposar aquesta idea de manera indirecta. La qual cosa es pot entreveure en diversos espots publicitaris actuals, com ara en la campanya de Telefonica “Elige todo”.

L’anunci, retransmès a la televisió, la ràdio, i present als mitjans gràfics i online, té com a objectiu principal mostrar la transformació digital de la companyia i modificar-ne la imatge corporativa. És per aquest motiu que s’enfoca des d’un punt de vista futurista i essencialment tecnològic i en aquesta línia, el target al qual va dirigit té unes característiques comunes. Parlem d’un públic jove, dinàmic i amb aspiracions de futur.

Tot i que l’objectiu superficial de l’anunci és la transformació digital, en aprofundir-hi podem adonar-nos que ens intenta vendre un ideal de vida basat en la contínua necessitat d’estar connectats.

Ens fa creure en l’existència d’una “vida paral·lela i virtual”, que ha de ser incorporada a la nostra “vida real”.

Així doncs, l’anunci consta de dues clares parts. La primera és una vida sense tecnologia, en un món meravellós i de paisatges idíl·lics i, com a punt d’inflexió d’aquesta i per donar pas a la segona, apareix com a al·licient, com si d’una recepta de cuina es tractés, la tecnologia. Aquesta segona vida és plenitud, és felicitat, és tot (Elige todo).

Ells mateixos busquen transmetre aquest missatge, i ho fan saber d’aquesta manera: la tecnología nos facilita un mundo de información y conocimiento y nos permite estar cada vez más conectados. Un crecimiento imparable exponencialmente bueno y del que eres parte y protagonista.

escull-tot

D’aquesta manera et fan ser partícips del seu model ideal, de què per ells és la felicitat. Realment cal dependre de factors com la tecnologia? No podem ser feliços per nosaltres mateixos. La nostra felicitat es troba en un estat de dependència.

Aquest és un dels dubtes que se’ns ha plantejat en començar a analitzar aquesta campanya.

Tanmateix, no només pot tenir efectes en l’àmbit personal, sinó també a escala social.

Si entenem que la felicitat és sinònim de formar part d’aquesta era tecnològica, s’està determinant una barrera entre els que poden fer-ho i els que no.

Aquest fet suposa una accentuació de les diferències socials entre ambdós grups.

Tot i viure en una societat suposadament igualitària i en la qual impera la llei i una constitució liberal, no tothom té el mateix accés als mitjans de producció; és a dir, no tothom pot accedir a la tecnologia de la mateixa manera, i el fet d’idealitzar-la crea una forta barrera en matèria de desigualtats de classes.

Segons dades oficials de la Children International, organització humanitària que treballa per eradicar la pobresa infantil, el 95 per 100 de la població mundial té cobertura cel·lular. En canvi, un 20 per 100 de la població mundial no té accés a l’electricitat. Aquest fet denota la gran incongruència pel que fa a la cobertura de les necessitats globals, causades per la imposició de certes “necessitats innecessàries” per davant d’altres imprescindibles.

La tecnologia, doncs, intenta crear un entorn simbòlic i de valor en la vida de les persones, en el qual prioritzem el relat i la projecció que volem fer de nosaltres mateixos enfront el fet de cobrir uns mínims, bàsics i necessaris, que sovint queden relegats a un segon terme.

Segons els indicadors del pressupost general de l’estat d’aquest any 2016, la variació respecte a l’any anterior en la inversió destinada a la producció de béns públics de caràcter preferent, concretament en matèria de sanitat, educació i cultura, ha augmentat un 5,86 per 100 en suma de les tres variables. En canvi, el percentatge únic de variació dels ingressos en investigació, desenvolupament i innovació ha augmentat notablement, en un 13,55 per 100 respecte al 2015.

captura1

captura2Pressupostos Generals de l’Estat Espanyol – Àrees i polítiques de despesa 2016.

És per això que ens podríem qüestionar la distribució dels recursos públics, i de quina manera la inversió en tecnologia i I+D augmenta afavorint les desigualtats i, de manera inversa, disminueix la inversió en fons públics.

D’aquesta manera podem concloure que la societat de classes és una construcció social determinada per les diferències que s’han creat entre elles.

Aquestes desigualtats estan promogudes per una societat d’hiperconsum on s’intenta inculcar la idea que el valor de les persones va en funció d’allò que adquireixen. I en el cas de la campanya analitzada, aquesta idea se centra en el consum de la tecnologia. L’anunci ho aconsegueix creant una imatge ideal d’un nou món paral·lel que completa el sentit de la vida.

Així doncs, responent a les preguntes plantejades a l’inici i un cop analitzada la campanya podem dir que la felicitat és un concepte manipulable en una societat de consum on la tecnologia n’és la líder. No hi ha límit entre el desitjat i el desitjable ni sabem qui som; som aquells que volen que siguem. I sí, malauradament necessitem la tecnologia per ser feliços i aquells que no hi poden accedir queden exclosos del sistema.

Laia Minyana
Gemma Pallàs
Paula Rodríguez


Bibliografia
Secretaria permanent del SELA. “América Latina y el Caribe frente al cambio tecnológico”. Capítols. Gener-juny,1989. No.22, p.105.
The Economist. “Juego de potencias en un mundo multipolar”. En: Summa Internacional. Bogotá. Març, 1995. No. 93, p.39.
Webgrafia
Pressupostos Generals de l’Estat Espanyol – Àrees i polítiques de despesa 2016. http://www.datosmacro.com/estado/presupuestos/espana?anio=2016
Revista Iberoamericana de Ciencia, Tecnología y Sociedad. “La tecnología y la búsqueda de la felicidad”. Volum 2 – Número 5. http://www.revistacts.net/volumen-2-numero-5/44-dossier/107-la-tecnologia-y-la-busqueda-de-la-felicidad
Media-tics. Información y comunicación en la era digital. “Telefónia lanza su programa ‘Elige todo’”. http://www.media-tics.com/noticia/6941/internet/telefonica-lanza-su-programa-elige-todo.html
Anuncios.com – Anunciantes. “Comienza la campaña de ‘rebranding’ de Movistar”. http://www.anuncios.com/anunciantes/mas-anuncios/1048014007501/comienza-campana-rebranding-movistar.1.html
Children International. Pobreza Global. “La pobreza mundial y la tecnologia”. https://www.children.org/es/pobreza-global/datos-sobre-la-pobreza/datos-sobre-la-pobreza-mundial-y-tecnologia
Eumed Enciclopèdia Virtual. Globalización y pobreza. “La revolución tecnológica”. http://www.eumed.net/cursecon/libreria/arglobal/22.htm
Institut Nacional d’Estadística – Nombre d’ingressos en sectors. “Ciencia, tecnología y sociedad”. http://www.ine.es/daco/daco42/sociales/ciencia_tecno.pdf
Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Pressupostos. http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=535&lang=es
Anuncis