#IMAGINE a better future for all children és una campanya d’UNICEF que pretén conscienciar a la societat sobre les desigualtats socioeconòmiques dels infants d’arreu del món, que pateixen diàriament les conseqüències de la societat en la qual vivim.

Per emmarcar la campanya s’utilitza la cançó “Imagine”, composta per Yoko Ono i John Lennon, l’any 1969. Una cançó que pot arribar a ser un himne per aquelles persones que suposadament busquen la “pau mundial”.

 

Un dels mètodes principals de la campanya per assolir els objectius, va ser, fer col·laborar al target a la campanya, mitjançant l’elaboració de peces audiovisuals amb la cançó de Imagine. Va haver-hi resposta per part de persones de 140 països diferents. El missatge es va transmetre principalment per les xarxes socials, aprofitant la influència que tenen els personatges famosos que hi apareixen en aquests mitjans.

El projecte #IMAGINE col·labora amb diferents personalitats mediàtiques, tals com: Yoko Ono, David Guetta, Shakira, Katy Parry, Will.i.am., Neymar, Angélique Kidjo, Daniela Mercury, Priyanka Chopra, Yuna Kim y Menchi Barriocana, entre altres persones; com el Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-moon.

La campanya va dirigida a un target, que des d’un punt de vista d’una societat capitalista, l’anomenaríem societat benestant. Per tal d’arribar al públic, en la campanya, s’utilitzen personatges famosos, que pretenen crear prescripció sobre la problemàtica social.

 

La campanya neix en un context social, on, segons dades proporcionades per la mateixa UNICEF, més de 900 milions de persones viuen en extrema pobresa, de les quals el 47% tenen 18 anys o menys.

Per altra banda, l’estudi realitzat per la FAO (Food and Agriculture if the United Nations), l’ IFAD (International Fund for Agricultural Development) i el WPF (World Food Programme) indica que per aconseguir la “fam zero” l’any 2030 (a escala mundial) és necessari seguir amb les mateixes mesures que s’estan prenent, i s’estima en 267 bilions de dòlars la quantitat necessària entre el 2016 i 2030 per aconseguir aquesta “fam zero”. És a dir, es necessita el 0.31% del PIB mundial per a eradicar de forma sostenible la fam i la pobresa extrema, segons informen aquestes organitzacions.

 

Ens basem en aquestes dades tenint en compte que tant FAO, IFAD, WPF i UNICEF són organismes especialitzats que formen part de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Per aclarir la suposada funció de cada organització, i basant-nos amb la informació proporcionada per l’ONU, passem a fer una breu definició d’elles: FAO (“dirigeix les activitats internacionals encaminades a eradicar la fam”), IFAD (“proporciona fons i mobilitza recursos addicionals per a programes específicament dissenyats per promocionar el progrés econòmic dels habitants pobres de zones rurals, principalment millorant la productivitat agrícola”), WPF (“distribueix aliments per donar suport a projectes de desenvolupament, refugiats de llarga durada i persones desplaçades. També proporciona menjar d’emergència en cas de desastres naturals o provocats per l’home”) i UNICEF (“proveeix ajuda humanitària i de desenvolupament a nens i mares en països en desenvolupament”)
ifad 4270-21487-4  emblema_naciones_unidas  fao-logo-1024x1024  wfp_logo1_blue

 

Passant a valorar la campanya des d’un punt crític, podríem posar sobre la taula l’ús de personatges famosos amb l’objectiu de conscienciar a la societat sobre la problemàtica que es tracta.

UNICEF cau una vegada més en l’ús de la imatge d’aquestes persones per tal de fer una crida a la suposada “solidaritat col·lectiva”, un recurs molt típic i recorrent en altres campanyes de sensibilització. Però això no acaba aquí. Les pretensions d’aquestes campanyes acaben sent que “el poble salvi al poble”, quan la “solució real” del problema no són les “petites” aportacions que podem fer la majoria de la població (target al que va destinada la campanya), sinó que es troba en la redistribució de la riquesa, això dins d’un sistema capitalista. La pobresa extrema no és una casualitat i/o un fet aliè d’aquest model d’organització social, sinó que és la base del funcionament del sistema. Una base que es caracteritza per l’exclusió d’unes persones per beneficiar-ne d’altres.

 

Seguint el fil de la redistribució de la riquesa, com a solució del problema, i aprofundint en l’acumulació de capital, només cal que observem el llistat de les persones que posseeixen més riquesa, que publica Forbes, i el paper que tenen aquestes en l’eradicació de la fam i la pobresa extrema.

Sumant el patrimoni net de les cinc persones que es troben en les primeres posicions, obtenim la desorbitada xifra de 298 bilions de dòlars. Una quantitat més que suficient per pal·liar la fam i la pobresa. Recordant les dades de l’estudi citat anteriorment, s’estimava en 267 bilions de dòlars la quantitat necessària per eradicar la fam i la pobresa extrema. Si optem per observar les deu primeres persones, augmentem la quantitat fins a 505,4 bilions de dòlars. Una xifra que ens dóna a entendre, que des del punt de vista de les mateixes organitzacions, que per elles la solució es troba en els diners invertits en la causa, no només s’hauria d’eradicar la misèria, sinó que tothom podria tenir unes “millors condicions de vida”.

the-worlds-billionaires-list-forbes
Font: The World’s Billionaires List – Forbes (2016)

 

Per tant, no ens trobem davant d’una campanya que busqui la solució del problema, sinó que realment és una campanya d’imatge, tant d’UNICEF com dels personatges mediàtics que hi apareixen.

Segons el plantejament d’aquestes organitzacions, citades anteriorment, s’argumenta que la solució del problema es troba en aspectes econòmics. Si realment volguessin solucionar aquestes situacions, el target a qui aniria dirigida la campanya serien: Bill Gates, Amancio Ortega, Warren Buffett, Carlos Slim Helu, Jeff Bezos, entres d’altres.

Curiosament, aquestes persones estan al capdavant d’empreses tèxtils i de telecomunicacions. Dos dels sectors que, des del seu model empresarial, la base del funcionament és l’explotació, la precarietat i la misèria, en les condicions laborals i en la vida de les persones que hi treballen, tan directament com “indirectament”.

En alguna d’aquestes persones nomenades anteriorment, com Bill Gates, també podríem afegir la inversió de diners a l’OMS (Organització Mundial de la Salut; creada per iniciativa del Consell Econòmic i Social de l’ONU), no només per una neteja facial, sinó per acabar fent que els diners siguin invertits en la compra de vacunes, produïdes per empreses a les quals el mateix Bill Gates té interessos financers, sense aprofundir en el tema.

 

Per acabar voldríem llençar dues aportacions clau. La primera seria la reflexió sobre què és la fam i la pobresa extrema. Mentre heu estat llegint aquest article haureu tingut una imatge, una percepció , sobre què és, o potser no. Hi ha la possibilitat que us hagin vingut al cap les paraules subdesenvolupament?, països del tercer món? Potser fins i tot heu relacionat pobresa amb un color de pell concret. No seria casualitat. És una de les conseqüències del discurs evolucionista, on hi ha països que van per davant dels altres. Els que van darrere han de treballar per arribar a ser algun dia el què són actualment els “països desenvolupats”, anomenats així per qui transmet el discurs.

Aquests fets els podem veure reflectits al vídeo, on la majoria de persones no mediàtiques que hi apareixen tenen un color de pell i una fisonomia concreta. Sense deixar de banda el profund aïllament entre els personatges famosos i els no famosos. Hi ha una separació entre elles. Un contacte i una manera d’expressar-se que ens vol transmetre: nosaltres i elles.

També cal tenir en compte la intenció que podem rebre a l’hora de mirar les imatges, potser ens volen transmetre la sensació: quina pena que no puguin viure en una societat com la que vivim nosaltres. Els hi hem preguntat en quina societat volen viure? Tant en les ajudes com en les campanyes que es realitzen es transmet i s’inculca el missatge: han de ser igual que nosaltres i treballar per no quedar-se enrere. És qüestió “d’evolució”? O és que hi ha diferents maneres de viure, i no tot gira al voltant nostre?

 

S’han estat anomenant contínuament aquests dos conceptes, dels quals UNICEF parla. Segons el Banc Mundial (BM), una altra organització lligada a l’ONU, defineix la pobresa extrema com les persones que viuen amb menys d’1,25 dòlars nord-americans al dia, a preus internacionals del 2005. Una vegada més ho relacionem amb el capital. El capital com a eix principal de la societat en la qual vivim. Segons aquesta definició, tota persona que visqui desconnectada del capitalisme, sense fer ús dels diners, serà una persona en pobresa extrema? Ens trobem davant d’una exclusió sistemàtica d’aquelles persones que busquin alternatives de vida dins d’una societat capitalista, o simplement visquin a partir d’altres “estils de vida”. Ens instal·len un discurs on viure només és possible en el món del capital.

I per acabar, posem sobre la taula el tema dels diners en la solució per eradicar la fam i la pobresa extrema. Hi ha qui diu que la solució es basa fonamentalment en l’augment dels diners invertits. Sense canviar el discurs, fins i tot per eradicar les misèries, la solució és consumir, invertir… Invertir més en què?, en aliments? Quan, segons ens diu Tristram Stuart, al llibre Despilfarro: el escándalo global de la comida , es malgasten 40 milions de tonelades d’aliments cada any a EEUU, justament, com també ens diu, una quantitat més que suficient per alimentar les 1.000 milions de persones que pateixen fam cada dia. I per si no en tenim prou, segons la FAO, a escala mundial, es tiren, literalment, 1.300 milions de tones d’aliments cada any. Potser no es tracta d’augmentar les inversions, sinó de treballar col·lectivament i ser eficients.

 

Concloent, ens preguntem si realment és legitim que a una campanya que la seva suposada intenció és eradicar la fam i la pobresa extrema, mostri imatges de certes persones que formen part, i en la campanya representen, l’elit del capital. Persones que no han de fer una crida cap al poble a participar en la campanya, sinó que són elles les que han de rebre la campanya, han de ser el target d’aquesta. Són elles les que s’han d’implicar en la causa.

Ja que les organitzacions que envolten la campanya consideren que la solució del problema consisteix a invertir diners, perquè no són elles les que fan les inversions ?, no seria més legitim que aquelles que més tenen més aportin? Considerant a més a més, que el fet que tinguin més capital és el resultat de la misèria de moltes altres persones.

Potser és que la solució no és invertir diners? Sempre va bé una campanya per netejar cares però, això no ens ho podran negar. Mentre no solucionen el problema, podem anar aprofitant les ocasions per obtenir beneficis individuals, oi?

 

Per tant, fem una crida a la reflexió, una crida a trencar els esquemes, a qüestionar el sistema capitalista. Un sistema que es basa en l’explotació, la precarietat, la misèria, la fam… i a la vegada, el mateix, pretén “solucionar” unes suposades casualitats, com a molt, conseqüències, ens dirien. No són conseqüències, és un sistema, és una estructura, és la base, es diu capitalisme.

 

Autoria: Joan Vilella Ribas, Mario Salamanca Mejias i David Valls Mestres

 

 

Referències bibliogràfiques:

UNICEF. (2016, setembre 23). #IMAGINE a better future for all children I UNICEF [Vídeo]. Consultat 16 novembre 2016, des de https://www.youtube.com/watch?v=RWKtPRMX0MY

UNICEF. (2014, novembre 20). Comunicado de prensa: Une tu voz a la de UNICEF e Imagina un mundo mejor para los niños. Consultat 19 novembre 2016, des de https://www.unicef.org/spanish/media/media_77973.html

Franco, Antonio. (2015, octubre 15). Siete datos sobre pobreza infantil que deberías saber. [Entrada blog]. Consultat des de https://blogs.unicef.org/es/blog/siete-datos-sobre-pobreza-infantil-que-deberias-saber/

Oxfam Intermón. (n.d.). Tristram Stuart:“Se desperdicia más comida en el mundo de la que podrían consumir todas las personas hambrientas”. Consultat 19 novembre 2016, des de http://www.oxfamintermon.org/es/editorial/entrevista/se-desperdicia-mas-comida-en-mundo-de-que-podrian-consumir-todas-persos-hambr

Programa Mundial de Alimentos. (n.d.). ¿Quienes sufren de hambre?. Consultat 19 novembre 2016, des de http://es.wfp.org/-sufren-hambre-pma 

Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura. (2015, juliol 20). El Hambre Cero para 2030: el nuevo informe de la ONU en 11 puntos. Consultat 19 novembre 2016, des de http://www.fao.org/sustainable-development-goals/news/detail-news/es/c/317244/

Forbes. (2016). The World’s Billionaires. Consultat 19 novembre 2016, des de http://www.forbes.com/billionaires/list/#version:static

Jara, Miquel. (2016, agost 26). L’OMS está financiada por farmacéuticas y multimillonarios como Bill Gates (Microsoft). [Entrada blog]. Consultat des de http://www.migueljara.com/2016/08/26/la-oms-esta-financiada-por-farmaceuticas-y-multimillonarios-como-bill-gates-microsoft/ 

Manos Unidas. (2014, octubre 15). FAO: en el mundo se tiran 1.300 mill. de toneladas de alimentos al año. Consultat 19 de novembre 2016, des de http://www.manosunidas.org/noticia/fao-el-mundo-se-tiran-1300-mill-toneladas-alimentos-al-ano

Viquipèdia. (2015, setembre 4). Pobresa extrema. Consultat 19 de novembre 2016, des de https://es.wikipedia.org/wiki/Pobreza_extrema 

 

Per a més informació:

Jara, Miquel. (2016, agost 26). L’OMS está financiada por farmacéuticas y multimillonarios como Bill Gates (Microsoft). [Entrada blog]. Consultat des de http://www.migueljara.com/2016/08/26/la-oms-esta-financiada-por-farmaceuticas-y-multimillonarios-como-bill-gates-microsoft/ 

Pamies, Josep. (2013, gener 4). LA FALSA SOLIDARIDAD DE UNICEF. [Entrada blog]. Consultat des de https://joseppamies.wordpress.com/2013/01/04/la-falsa-solidaridad-de-unicef/

Anuncis